per a banda simfònica i electrònica

“Pinzellades” de Juan Antonio Serrano, per a banda simfònica i electrònica (estrena absoluta)

“Wait of the World” de Stephen Melillo per a banda simfònica

“La Topa” concert per a quintet de metalls i banda simfònica de Juan Vázquez, estrena absoluta

M5 Mexican Brass: quintet de metall

Marcel Ortega i Martí: Director

Aquest concert es realitza amb la beca “MEGA” (Mèxic a Escena, Grups Artístics 2021), un projecte recolzat pel Sistema de Suports a la Creació i Projectes Culturals (SACPC)

“Trencadís” 2014 de Miguel Angel Berbis

Para banda sinfónica y electrónica

El “trencadís” fue una técnica de decoración muy utilizada por los arquitectos del modernismo catalán. En esta obra musical, el “trencadís” es utilizado como un concepto alrededor de cómo oímos y percibimos la Naturaleza que nos envuelve a las gentes que vivimos en esta zona mediterránea.

“Pinzellades” de Juan Antonio Serrano

La idea de Pinzellades està inspirada en dos estils pictòrics ben diferenciats: el clarobscur, el qual busca contrast entre els elements il·luminats i els enfosquits, i el puntillisme, el qual recrea imatges mitjançant diferents gradients de punts.
L’obra busca nodrir-se d’aquestes dues tècniques i aplicar-les a paràmetres musicals, sent el clarobscur textures llargues, calmades i denses, i el puntillisme, passatges de caràcter ràpid i precipitat.

“Wait of the World” de Stephen Melillo

exigeix un compromís amb l’orquestració designada. La necessitat de l’expressiu supera les exigències tècniques de l’obra.
Cada mesura que passa representa l’ascens de l’home a través dels segles. Un codi arquitectònic antic basat en l’arquitectura de la Gran Piràmide de Gizeh revela l’ascens de la Humanitat a través de temps foscos. La trompeta anuncia el nou mil·lenni… on els nens portaran. Tot i així, esperem alguna cosa que ja ha passat… potser alguna cosa dins nostre. En el moviment final, s’exploren totes les tonalitats, excepte una. Finalment, arribem a aquesta nova clau, símbol del que esperem mentre portem sobre les nostres espatlles… el pes del món. Més enllà d’aquestes paraules, em costa descriure allò que per a mi només es pot dir com a Música. En aquest treball, més d’11 hores de Música anomenada STORMWORKS arriba a la seva conclusió temporal… i al seu nou començament. Great Music recrea el passat, revela el sempre present i planeja l’aventura humana que aviat es desenvoluparà.” -SLM 1997
Aquesta peça és per a músics de mentalitat simfònica i capacitat superior. Va ser encarregat pel Major Maurice Hamers i The Marine Band de la Royal Netherlands Navy.

“La Topa” Concierto para quinteto de metales y banda sinfónica de Juan Vázquez

A finals de desembre del 2022, el quintet de metalls M5 The Mexican Brass em va buscar per sol·licitar-me la composició d?una obra que tingués el format d?un concert. Una peculiaritat de l’obra sol·licitada era que el component solista del concert fos el mateix quintet. Una altra característica important era que el quintet no seria acompanyat d’una orquestra, sinó d’una banda simfònica. A més, se’m va convidar a incorporar a l’obra elements de la música tradicional mexicana. Davant aquests tres requeriments, la solució que em va semblar més sòlida era la de la topa.
Als pobles de Mèxic, potser amb més èmfasi en aquells amb costa al Pacífic, hi ha una gran tradició de bandes. És una cosa que va arribar amb el vell món. Com tot allò que va arribar de l’altra banda de l’Atlàntic, a Mèxic va adquirir un sabor distintiu que avui constitueix, juntament amb moltes altres coses, un component de la música mexicana. Així, les bandes dels pobles, la tradició musical dels quals és més un assumpte comunitari que acadèmic, abracen una diversitat enorme de repertori que va des dels sons tradicionals (com el són baixet, escalfà, mixteco, mixe, etc.), fins a obres del repertori “clàssic”, compostes per Verdi, per exemple, i adaptades a les variades dotacions que es poden trobar a les comunitats dels pobles mexicans. Aquest repertori, de vegades, es mostra en topes, que no són sinó duels de bandes i, de vegades, més que duels, enfrontaments entre tres, quatre o més bandes. A les topes prevaldrà la banda que més repertori domini, que més suporti les adversitats del clima i el cansament i fins i tot de la festa, en la seva invitació alcohòlica; la banda que més ràpid toqui, que tingui els músics més virtuosos i que més registre arribin i, de vegades, la banda que vagi més ben vestida. Tot es pot portar a competència.
Al voltant d’aquesta idea de la topa em vaig permetre construir aquest breu concert, o fantasia concertant, ja que no em vaig limitar a intentar recrear l’enfrontament entre dos acoblaments, sinó que, aprofitant la diferència de dimensions entre un quintet de metalls i una banda simfònica, em vaig permetre fantasiejar al voltant d’idees que envoltessin l’heroisme i la disputa entre forces fosques i lluminoses. La banda representa una entitat perniciosa que aguaita un poble; algun esperit fosc que vindria bé tirar lluny. El quintet, per contra, representa aquests herois del poble, músics, que buscaran expulsar l’entitat fosca. Només la percussió, i més particularment la tarola (com diem a Mèxic a la caixa), que és gairebé un sisè solista, serà com un arbitre o mediador que vetlla per un duel “honorable”.
L’obra inicia en un entorn nebulós i confús fins que apareixen els solistes, indagant com fer-se’n càrrec. Aviat les dues forces comencen a discutir i confrontar-se i la tarola a posar ordre, propiciant l’inici, com a tal, de la topa. Tots dos assemblatges mostraran les seves virtuts i habilitats. Després de diversos atzars, el quintet comprendrà que necessita fer alguna cosa més elaborada, per això és que plantegen una fugida com un conjur “més complex” contra l’esperit fosc de la banda. És la fugida allò que els dóna la victòria en aquesta mena d’exorcisme musical i allò que els permet portar l’obra a tons més alegres i festius, és a dir: a la resolució del conflicte i l’arribada d’un acord.